La Vida a Berlin. Capitol 30. Temes Variats (III)

Hola, aquest no es propiament un capitol sobre un tema particular dela meva vida a Berlin. Mes aviat es un recull de curiositats sobrela societat, cultura i mentalitat d'aquesta gent.

a) Berlin capital 'verda'

En arribar a Berlin vaig saber que era la capital europea amb mes superficiede zona verda per habitant. Penseu que Berlin te una gran extensió. És aproximadament com 7 vegades Barcelona. Segons dades del 1995, el 42% de la superficie del àrea metropolitana es formada per parcs, boscos, camps, jardins i aigua.Aixó representa que aproximadament hi han uns 110 metres quadrats de zona no construida per habitant.No obstant, aixó està canviant ràpidament. Recordeu que Berlin va ser, entre el1961 i el 1989 un ciutat ocupada i dividida. Una ciutat en la que pràcticamentno va canviar res. Els ocupants del sector occidental (americans, francesos i anglesos)i els ocupants del sector oriental (rusos) es vigilaven. Es feien vivendes i edificis, però en el sector oriental no existia la propietat privada. Aixó significa que lacompetència era baixissima. Per adquirir un cotxe o tenir teléfon a casa hi haviallista d'espera. Amb aquest ritme, la ciutat mantenia (especialment al est) els seus espais relativament intactes. Després de la caiguda del mur, va venir un allaude projectes inmobiliaris i els anys següents Berlin es va convertir en una ciutat en obres permanents. Aqui li deien 'die grosse Baustelle' (la gran Obra).Així va construir-se per exemple el gran projecte de la Postdamerplatz.
Avui dia segueixen fent-se edificis i vivendes, algunes de les quals suposen carregar-separcs sencers (decenes d'arbres morts!!) per construir apartaments.Tot aixó em fa témer que Berlin deixarà de ser algun dia la capital mes 'verda' d'Europa.

b) Velocitat limitada

Berlin te Rondes, igual que Barcelona. Com a Barcelona, la velocitat a les Rondes éslimitada a 80km/h... i aqui respecten aquest limit!!La gent aqui és respectuosa amb les senyals de trànsit. En general és respectuosa amb totes les normes.En aquest sistema tot està 'normalitzat' i 'regulat'. Si no fos així, crec que aquestagent patiria dels nervis.Us posaré un parell d'exemples. El primer és recent del passat hivern. Els dilluns al vesprejugo partits de voleibol amb un grup d'amics. Un dia un dels jugadors es va fer mal al peu altrepitxar malament. Havia vingut en cotxe i en el seu estat no podia conduïr. La solucióva ser portar-lo en el seu cotxe a casa i un segon cotxe el seguia per poder retornar el conductor'provisional'. Jo em vaig oferir per conduir el segon cotxe, donat que vivia a propdel lloc on juguem. La primera pregunta que em van fer es si tenia el permís de conduir.No recordo que mai m'haguesin fet una pregunta similar a Barcelona. S'entén que si m'ofereixoper a portar una persona al meu cotxe, és que tinc permís. En la mentalitat d'aquesta gentel que ocupa el primer lloc, no és la capacitat de les persones, sino un document que hodemostri. El segón exemple és una mostra més de la passió que tenen els alemanys per les normes. El passat estiu voliem anar de vacances a Suècia. Es tractava de embarcar en un ferry cap a Suèciai portar el cotxe amb nosaltres. El dos consells que els sogres ens van fer eren:1) que no oblidessim portar els llums del cotxe encesos al circular per les carreteresde Suècia. Resulta que es obligatori dur els llums encesos dia i nit tot l'any.2) que respectesim escrupulosament els limits de velocitat, perque a Suècia les multesper excés de velocitat són elevades.Igual que els meus sogres, trobo que la majoria dels habitants d'aquest pais coneixen i segueixenles normes establertes. Segur que ha de ser excel.lent per saber reclamar els teus drets.Però no puc entendre la seva obsessió.

c) Avisos de control de velocitat per ràdio

Els controls móvils de velocitat, com ja he explicat en una altre ocasió, són habituals.Els fan periòdicament als carrers de la ciutat. Recordo que a Barcelona també hi posavencontrols a les Rondes. A les carreteres d'Espanya havia vist els que feia la Guàrdia de Trànsit. Un cotxe 'camuflat' porta el radar i un altre, un centenar de metres més endavant, t'atura si has anat més ràpid del que estava permés. Aqui he vist el mateix sistema, peròamb tres diferències:1) el primer cotxe no és camuflat, sino un cotxe patrulla2) el radar no està amagat, sino ben visible al costat del cotxe patrulla3) el control no és a la carretera nacional, sino en plena ciutat.Jo diria inclus que el control dura tot el dia. Un d'ells (era diumenge) el vaig veure al matíquan anava amb els nens a visitar un museu, i encara era al mateix lloc a la tarda quan tornàvem cap a casa.És d'agrair que per la radio facin avisos dels llocs on són els controls.Alguns conductors amables informen a l'emisora de ràdio on han vist els controls i desdela emisora ho van recordant cada mitja hora.

d) Les adreces.

Quan algú a Espanya et diu la seva adreça, acostuma a informar-te deel seu nom, el nom del carrer, el numero de la vivenda i, si es tracta d'un edificid'apartaments, també indica escala (si toca), pis i porta. Dons aqui no fan servirtantes dades. Et diuen el nom de la persona que hi viu, el nom del carrer i el numero de la vivenda(el numero de l'escala, si toca) Mai diuen el pis ni la porta. Aixó era xocant per a mi al inici,però te la següent explicació. Resulta que les vivendes tenen a l'entrada, els noms de totes les persones que hi viuen a la propietat. Si es tracta d'una casa no hi ha cap equivocació.Però si es tracta d'un edifici d'apartaments, el nom de tots els que hi viuen constaal interfono de la entrada. En principi això no hauria de portar mes problemes.Però crec que aquesta gent encara no ha reflexionat sobre la ambigüitat que es donaria en elcas que dos (o més) persones al mateix edifici tinguessin el mateix cognom, es diguessin per exemple 'Schmidt'.

e) Els arbres

Aqui, com a tot arreu, les persones tenen un document de identitat que te varies funcions. Serveix per identificar-te. Serveix per classificar-te. Serveix per fer sol.icituts diverses. També hi ha un registre de animals domèstics que serveix per portar, per exemple, el control de vacunacions.He descobert que aqui inclús els arbres tenen un número identificatiu. Si un passeja pelscarrers, jardins i parcs de la ciutat, i es fixa atentament, pot veure unes petites plaques(habitualment de color negre) clavades al tronc dels arbres, amb un numero. Aquest numeret és la identificació del arbre.

f) Trucades per telefon

En aquest pais, quan un contesta al telefon, no diu 'hola', 'si', 'alo' o similar.No!. Aquesta gent acostuma a dir el seu cognom. Amb la meva dona hem tingut alguna conversa alrespecte. Ella assegura que dir el cognom és el correcte perque així la persona que trucasap si s'ha equivocat o no. Aquest argument és el que adueix per recriminar-me que jo contestisempre dient 'alo?'. El meu contraargument es que si la persona que truca està interesada enparlar amb nosaltres, ja és preocuparà de preguntar per la persona amb qui vol parlar.
Una altra particularitat de les trucades telefóniques, és que quan pregunten per la meva dona i soc jo qui contesta, es queden parats i són incapaços de deixar un missatge. Prefereixen dir que ja trucaran mes tard. Tinc dues suposicions. a) que el meu accent estranger destaca excessivamnet i no volen arriscar-se a perdre el temps explicant a un estranger el motiu de la sevatrucada, i b) que són absurdament respectuosos amb la privacitat de les persones i no volen deixar un missatge a una persona que no sigui el destinatari de la trucada.

g) Aparcament sobre la vorera

En aquest pais tenen el costum d'estacionar-se sobre la vorera en alguns carrers. Aixó hauria de seruna atrocitat per als vianants. Però aqui està autoritzat. Els estacionaments sobre la vorera sónpermesos i inclus hi ha un senyal de trànsit que indica els llocs on es pot fer. Hi han dues variants:1) amb dues rodes sobre la vorera o 2) amb les quatre rodes. Aquest sistema no suposa cap limitació de la mobilitat dels vianants, perque només és permés en carrers on les voreres són amples.També és limitat en aquells casos en que un aparcarment normal del cotxe al costat de la vorerareduiria l'espai perque altres cotxes puguessin circular pel carrer.
Hi han altres modalitats d'aparcament, com les conegudes places per discapacitats. Un altre que no havia vist enlloc és l'aparcament per a dones. Normalment son llocs de l'aparcament generalon hi ha millor visibilitat, o són més aprop de la sortida, o més aprop del caixer, etc...en general per facilitar l'aparcament a les dones... Es natural, perque en el cas de donesembarasades s'ha de facilitar que puguin accedir i sortir amb més comoditat.